Davant de tota derrota, organització revolucionària

Ens vam trobar i ràpid ens vam reconèixer. En la nostra mirada, tristesa i frustració pels pals de cec que es barrejava amb una esperança irreductible. Ens vam trobar, després de glorioses derrotes i alguna tenebrosa victòria, i ràpid ens vam reconèixer. Arribem orfes i desarmats, enfangats en una espessa nostàlgia. El mal gust de boca compartit ens va unir fins a convertir-se en un lema: «Contra la derrota. Contra tot derrotisme». Però això no era suficient. Combatre la derrota va començar per unir-nos. Amb les butxaques plenes de pedres, insignes derrotes i alguna terrible victòria, que no podien continuar sent una càrrega sinó projectils, han de ser la munició dels nostres següents combats contra l’ordre establert, contra la derrota. Busquem contemplar-nos plenament, acompanyats de les nostres pors comunes, i en la complicitat de l’acció i de les idees. Unir-nos va ser el primer pas, després es va tractar de construir entorn de l’experiència de les lluites passades. Unir-nos per…