guerra de classes i poder popular – Embat – Organització Llibertària de Catalunya

guerra de classes i poder popular – Embat – Organització Llibertària de Catalunya

A 50 anys del cop cívic-militar en els territoris dominats per l’Estat xilè, que va donar curs al terrorisme estatal-patronal i va significar per a les de baix anys de persecució, tortura, violació i desaparició, avui continuem resistint a l’oblit i mantenint visqui la memòria de la nostra classe.

En la nostra aposta per disputar la memòria, reconeixem que és imprescindible visibilitzar i no oblidar el procés que es teixia per sota de les direccions partidàries de la Unitat Popular i el seu projecte de modernització capitalista; aquell procés que desafiava la institucionalitat burgesa i que va ser sostingut per pobladores, obreres i camperoles a partir d’experiències organitzatives que avui caracteritzem com a expressions del poder popular des de baix, autogestionari i revolucionari.

Així mateix, cal no passar per alt la resposta del projecte de l’esquerra parlamentària que davant les experiències de poder autogestiu i de ruptura revolucionària va apostar per la institucionalització de les lluites, la cooptació i la repressió, impulsant, d’aquesta manera, la conciliació de classe. La lliçó que ens deixa aquest procés és que cap força social pot posar-se al servei del marc governamental, per tant, cal depassar i desbordar les propostes polítiques que pretenen dinamitar el protagonisme popular i bolcar tot els alineamients institucionals. Avui com ahir hem de fer-los front a aquells projectes que només enforteixen i alimenten la dominació amb agendes precaritzadores, extractivistes i repressives.

La nostra commemoració passa, llavors, per desenvolupar força social organitzada capaç de trencar amb l’actual trànsit històric, que no es deixi temptar per les dreceres institucionals i les suposades sortides ràpides, que superi els messianismes i faci retrocedir les idees i pràctiques promogudes per la burgesia, ja sigui en la seva modalitat feixista, liberal o progressista.

Finalment, des de l’anarquisme organitzat i social, identifiquem com a prioritari disputar el present i el futur des d’un projecte revolucionari antiestatal, anticapitalista i antipatriarcal que recupera les experiències inestimables de lluita i resistència que avui són acumulats en la memòria digna del poble organitzat. Confiem que aquesta senda de memòria, lluita i organització ens acostarà més a la nostra emancipació.

A munt les que lluiten!

  • Federació Anarquista Santiago, FAS (Xile)
  • Coordinadora Anarquista de Llatinoamèrica, CALA (Coordinadora Anarquista de Brasil, Federació Anarquista Rosàrio i Federació Anarquista Uruguaiana)
  • Organització Anarquista de Còrdoba, OAC (Argentina)
  • Organització Anarquista de Tucumàn, OAT (Argentina)
  • Organització Anarquista de Santa Cruz, OASC (Argentina)
  • Roja y Negra, Buenos Aires (Argentina)
  • Vía Libre (Colòmbia)
  • Federació Anarquista Rosa Negra – Black Rose (Estats Units)
  • Alternativa Libertaria – FdCA (Itàlia)
  • Die Plattform (Alemanya)
  • Union Communiste Libertaire, UCL (França)
  • Anarchist Communist Group (Gran Bretanya)
  • Libertäre Aktion (Suïssa)
  • Organisation Socialiste Libertaire, OSL (Suïssa)
  • Embat, Organització Llibertària de Catalunya


equipembat

Original -link-

as